05 noviembre 2017

VAGA GENERAL 08 NOVEMBRE



Som Sindicalistes Catalunya s’adhereix a la vaga general convocada pel 8 de novembre del 2017. 

Considerem totalment injustificable l’aplicació de l’article 155 de la CE78 i de les mesures desproporcionades que s’han pres, ja que afecten als drets dels treballadors i de les treballadores, com per exemple el decret llei que va aprovar el Congrés de Diputats i Diputades, que facilitava la sortida de les seus socials de les empreses catalanes. El decret afecta l’ocupació i l’economia en general.

Davant atacs com aquests, la unitat ciutadana, les forces socials catalanes i de l’estat, hem d’estar a l’alçada de la virulència de l’atac a la sobirania catalana i als drets dels seus ciutadans i de les seves ciutadanes. 

Perquè la nostra lluita sindical, obrera, en suport de tots i totes, és per obtenir els objectius de la classe treballadora, picada pel poder polític, la banca i fins i tot la justícia.


22 agosto 2017

COMUNICAT DE SUPORT A LES KELLYS

                         
COMUNICAT DE SUPORT A LES KELLYS I A LES SEVES REIVINDICACIONS


Les Empreses multiserveis no existeixen, existeix la violència patronal a través de les ETT.

Desde SOM SINDICALISTES considerem primordial defensar els drets individuals i col·lectius de TOTS els treballadores del sector d'hostaleria.

Les Reformes laborals del PSOE i PP han facilitat les pràctiques de violència patronal que suposen les ETT (per a altres anomenades empreses multiserveis) relegant el paper de la Negociació Col·lectiva a la mínima expressió. Ja sabem totes, divideix i guanyaràs.

Davant aquesta espiral de precarització i indecència, normalitzada i "legalitzada", el paper dels Sindicats (i la seva OBLIGACIÓ, tenint en compte el mandat constitucional que suposa convertir-se en Associació d'Utilitat Pública) ha de ser el de no cedir ni mig centímetre de terreny en l'àmbit col·lectiu negocial. I això implica defensar els drets de TOTES les treballadores, i no només d'aquelles que aporten delegats. Atès que, no totes les treballadores del sector poden concórrer a les eleccions sindicals en els seus centres de treball.

Els Sindicats tenim l'obligació de defensar els drets de TOTES no només d'aquelles que van en una llista electoral.

El vergonyòs preacord que UGT i CCOO preveuen signar el 6 de setembre s'aplana als principis de les Reformes Laborals. No només admetent els plantejaments neoliberals que ens despullen de drets, sinó a més intentant vendre que aquest salvatgisme patronal, és positiu per a les treballadores. No s'han de vendre victòries que no existeixen.

Un salari més alt és un dret indiscutible per a totes aquelles treballadores que cobren 2 € / habitació. Per a les que es veuen obligades a una sobrecàrrega de treball insostenible i amb greus conseqüències per a la salut, només per obtenir uns ingressos mínims. Que les treballadores en CESSIÓ IL·LEGAL han de percebre el mateix salari que les treballadores directament contractades, és evident.
Però per aconseguir aquesta dignitat econòmica no es pot disfressar de 'externalització' una il·legalitat manifesta com és la cessió il·legal. No podeu renunciar 'en el seu nom' als drets que elles reclamen.

El Conveni Sectorial és una eina per combatre la precarietat, no per legalitzar-la.

El treball de tots els Sindicats és el de pressionar perquè sigui aprovada al Parlament la Llei Kellys, no abstreure de les seves reivindicacions adoptant actituds paternalistes. Elles han presentat una proposta de Llei, elles saben què volen i què cal regular en el sector. Deixem de tutelar-en el seu perjudici.


Desde SOM SINDICALISTES diem NO a la signatura d'aquest preacord entre UGT, CCOO i la Patronal. NO a la precarització, NO a la violència patronal.


12 agosto 2017

Nota de premsa en suport a la Vaga dels Vigilants/es del Aeroport del Prat

                               
No és EULEN, no és AENA, ÉS LA PRIVATITZACIÓ.



Fa anys que assistim al desmantellament del nostre Estat, a la venda de les nostres Empreses punteres (les de totes les treballadores, les aixecades amb els nostres impostos) per pagar favors als seus amics, familiars i finançadors.


El problema no és que Eulen, patronal rabiosa, pretengui generar grans beneficis en detriment de les condicions i els drets de les treballadores. El problema és que actua en directe connivència amb el Govern Central i la Generalitat.


Si AENA continués sent una Empresa pública no ens trobaríem en aquest escenari.


Però haurien massa deutes impagats, és millor trossejar el patrimoni de totes i repartir-lo entre els seus acòlits i accionistes. Perquè és el que tenen en els seus partits, accionistes, no afiliats.


Vostè ministre que vulnera reiteradament la Constitució (quan no la canvien amb nocturnitat i traïdoria), imposa a un col·lectiu de treballadors públics que esdevinguin esquirols contra la seva voluntat i la seva dignitat.


Treballadors de la Guàrdia Civil als que van fer fora dels aeroports per no convocar places, perquè a vostè i els seus amics no els importa la nostra seguretat, no els interessa en absolut el treball de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat que ens protegeixen a totes , perquè vostès ja tenen els seus mercenaris, ni els interessa la nostra vida ni de bon tros els importa. Així que no vingui a parlar-nos d'alertes terroristes, si hi ha morts sempre són els nostres.


Vostè senyor ministre trepitja el Dret Fonamental a la vaga amb rictus seriós i mitja somriure cínic.

Serveis mínims del 90%? Esquirolatge amb personal públic?
Salaris de misèria?
MARCA ESPANYA.

Vostè senyor ministre ignora el Dret Internacional Públic, fent el que tots els feixistes amb els Drets Fonamentals, trepitjar-los.

Quina legitimitat ostenta vostè per imposar a un Comitè de Vaga la realització d'una Assemblea?

¿Vostè convoca assemblees de treballadors?

Quina legitimitat té per amenaçar amb imposar una solució UNILATERAL I OBLIGATÒRIA?

Se li veuen els pèls del bigoti i el braç aixecant-se senyor Ministre.


No som innocents, vostè buida de contingut el dret de vaga perquè vostè no ha tingut, ni té, ni tindrà mai la necessitat de fer una vaga perdent el seu recurs vital (el salari) i això perquè vostè forma part d'aquesta elit espanyoleta postfranquista que es creu senyora feudal.


Però vagi amb compte, perquè cada dia som més els que no estem disposats a seguir els subvencionant les seves vides de revista. No tenim por, ja li va guanyar la Estiba, i estem preparades per guanyar-li tota la classe treballadora fent valer els drets que ens assisteixen.



Tota la nostra solidaritat i suport amb les vaguistes d'Eulen, si elles guanyen, guanyem totes.

                      

01 junio 2017

PARA UNA BANKIA PÚBLICA


Como medida urgente debe paralizarse la desinversión de Bankia SA.

Bankia SA, con CIF A-14010342 y domicilio social en calle Pintor Sorolla Nº8, 46002 de Valencia, es el resultado de una de las fusiones frías que se idearon a través de la creación del Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria (FROB). La idea era juntarlas y forzarlas a segregar sus negocios financieros en bancos con la forma de sociedades anónimas. El Banco de España debía controlar todas la fusiones, que debían convertirse en SIPs (Sistema Institucional de Protección), para evitar gastar dinero público en recapitalizarlas. El Gobierno a través del FROB, concedería ayudas en forma de participaciones preferentes, convertibles en acciones. Pero esta estrategia que en otras ocasiones había funcionado, ahora se contó con que estaban tratando con cajas ineficientes dominadas por los distintos gobiernos autonómicos, que presionaron para no perder poder en “sus” cajas. Y aquí aparece Rodrigo Rato para negociar la Fusión de Caja Madrid. El Gobernador del Banco Español de Crédito obligó a Bancaja y Caja Madrid a fusionarse creando el actual Banco Financiero y de Ahorros (BFA), que recibiría 4.465 millones de euros del FROB en forma de preferentes convertibles, uno de los mayores rescates públicos de la historia de España. Las preferentes tendrían que rendir unos intereses anuales al Gobierno de un 7,75%.

La estafa de las preferentes pasa por las nulas competencias de la CNMV (Comisión Nacional del Mercado de Valores) para obligar a las entidades a comercializarlas facilitando a l@s clientes la información correcta, por el perfil del comprador que no encajaba en el producto, y por los engaños que las entidades obligaban a cometer para colocar el producto.

La Caja Madrid gobernada por el PP madrileño no estaba bien pero la Bancaja gobernada por el PP valenciano estaba peor, con un 24% de inversión inmobiliaria, pendiente de 900 millones de euros para saneamientos, con una estructura de financiación complicada, vencimientos agolpados en 2012, alto nivel de refinanciaciones, volumen de activos adjudicados aumentando, …
Se pasó de siete cajas con 140 consejer@s, que aportaron de forma solidaria todos sus activos y pasivos al BFA de 21 consejer@s (Bancaja, Caja Madrid, Canarias, Ávila, Laietana, Segovia y Rioja).

Los Informes previos de AFI y Deloitte contemplaban una recesión económica en V hasta un 25% más grave que la del consenso de analistas: fuerte caída y recuperación. Pero la recuperación aún no ha llegado a día de hoy. Contratan a PwC (Price Waterhouse Coopers) para obtener un cálculo más riguroso, en consecuencia sanean las carteras con 9.200 millones de euros. Con esta integración se perdieron 3.700 emplead@s. Se contrata a entidades consultoras que ya auditaban y cobraban de estas “cajas”… ¿Éstas son las que deben fiscalizar sus cuentas? El ejemplo es claro y cercano, Deloitte imputada por elaborar una contabilidad presuntamente falsa de Bankia antes de su salida a Bolsa. ¿Qué hizo el Banco de España con sus competencias sobre esta operación bursátil? Se creó un banco sistémico que no se podía dejar caer… Tuvo que ser rescatado y nacionalizado con una aportación inicial de 19.000 millones de euros. Al final más de 40.000 millones de saneamiento.
Teníamos siete cajas, algunas con problemas pequeños y otras con problemas grandes, si los unes obtienes un problema grandioso. Pero además les sumas la estafa de las preferentes y las acciones, estados financieros incorrectos, sobresueldos, tarjetas black, malas inversiones, favores, cobro de comisiones elevadísimas, cláusulas suelo abusivas en las hipotecas, desahucios, etc. Mientras algunos vivían a lo grande, Bankia ejecutaba el mayor ERE de España, plagado de irregularidades, y de incumplimientos.

A día de hoy, la desinversión de Bankia no es rentable, el precio de venta de la entidad no cubriría ni de lejos su rescate. El camino correcto pasa por conseguir que Bankia se convierta en una banca pública, ya se ha pagado por ella y necesitamos instrumentos financieros públicos para crear sinergias entre las capacidades innovadoras y financieras del sector privado y del sector público. Se deben renegociar los términos del Memorando de entendimiento firmado con la UE para poner en marcha una potente y eficaz banca pública.

Del mismo modo es necesario que se haga una investigación financiera incluso desde el período anterior a la fusión fría de Bankia, y por tanto una Auditoría de la Deuda, si se falsearon los números de las Entidades financieras fusionadas, el rescate “bancario”, que ya llega a 60 mil millones de euros, no se sustenta sobre datos reales, y es obligada en consecuencia una comisión de investigación sobre la crisis financiera que analice sus causas reales y depure responsabilidades.
Las entidades ya nacionalizadas, no deben ser reprivatizadas, ni del ICO. Necesitamos una Banca pública para cubrir los intereses de la mayoría de los ahorradores o del Estado, la Banca privada solo persigue los intereses de los banqueros y accionistas.


Se nos traslada la idea de que esto no es posible porque existe algún tipo de corsé económico, de maleficio económico que lo impide, y la realidad es que desde el punto de vista de la viabilidad política y financiera es posible, la solución es política, y el camino la voluntad. ¿Qué falta?: Voluntad política. No necesitamos una respuesta económica o financiera, la necesitamos política.

25 mayo 2017

ll ASSEMBLEA GENERAL ESTATAL ORDINARIA



Benvolguts companys/es:

El proper dissabte 27 de maig  celebrarem la nostra 2a Assemblea General Ordinària seguint l'ordre que ens vam marcar tots els afiliats, quan vam aprovar els nostres Estatuts aquell 7 de març de 2015 a pel que fa a la periodicitat de convocatòria d'Assemblees Ordinàries.




Som un sindicat relativament jove pel que fa a la nostra data de constitució, però comptem a les nostres files amb nombroses persones amb una extensa experiència sindical. La majoria han hagut d'abandonar altres sindicats desencantats amb els privilegis, prebendes i tripijocs a esquena dels treballadors/es i en benefici propi i d'empreses, que tant han allunyat a aquestes formacions sindicals de l'objectiu primordial al qual han d'atendre els sindicats, que no és un altre que la defensa de les treballadores i treballadors.

Malgrat la nostra curta edat com a sindicat, ens sentim amb la il·lusió enorme de treballar per a un projecte que lluiti per defensar els/les treballadors/es, recolzat en un model assembleari i participatiu on els protagonistes i veritable motor del sindicat són les seves seccions i els seus afiliats.

Perquè creiem que el projecte de Som Sindicalistes és necessari per a la classe obrera i per a la societat en general, volem animar-te a que participis en la pròxima Assemblea on l'afiliació triarà Portaveus, Comissió Executiva, Comissió de Comunicació i Comissió de Garanties en llistes obertes.


Ets necessari i segur que tens molt a aportar perquè aquest projecte s'expandeixi encara més i ampliï els èxits aconseguits en nombroses eleccions sindicals. Èxit que es transforma en respecte i reconeixement per part dels/les treballadors/es en desenvolupar les nostres seccions sindicals i els/les nostres delegats/des una activitat digna de representació dels/les treballadors/es

06 marzo 2017

SOM SINDICALISTES es suma al 8M

SOM SINDICALISTES es suma a
l'ATURADA INTERNACIONAL el 8M




Un 8 de març de l'any 1857 un grup de treballadores tèxtils va decidir sortir als carrers de Nova York per protestar per les miserables condicions en les quals treballaven.
Seria una de les primeres manifestacions per lluitar pels seus drets laborals. Diferents moviments i successos es van succeir a partir d'aquesta data.
Un dels més destacats va ocórrer en 1911, quan es va incendiar la fàbrica de camises Shirtwaist de Nova York. Un total de 123 dones van morir. Va suposar la introducció de noves normes de seguretat i salut laboral a EUA. Les mortes tenien llargues jornades de treball i salaris miserables. Segons l'informe dels bombers, una burilla mal apagada tirada en una galleda de restes de tela que no s'havia buidat en dos mesos va ser l'origen de l'incendi. Les treballadores no van poder escapar perquè els responsables de la fàbrica havien tancat totes les portes d'escales i de les sortides, una pràctica habitual llavors per evitar robatoris.
En 1975 l'ONU va institucionalitzar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona. Amb un objectiu, que avui dia segueix vigent: lluitar en pro de la igualtat, la justícia, la pau i el desenvolupament. "El Dia Internacional de la Dona es refereix a les dones corrents com a artífexs de la història i enfonsa les seves arrels en la lluita plurisecular de la dona per participar en la societat en peus d'igualtat amb l'home", recorda l'ONU.
Aquest 8 de Març de 2017, seguim als carrers pels nostres drets! Ni un pas enrere.
La Llei Orgànica 3/2007, de 22 de Març, per a la Igualtat efectiva de dones i homes en el seu article 1 delimita l'objecte d'aquesta, en concret fent efectiva la igualtat de tracte i d'oportunitats entre homes i dones, en particular mitjançant l'eliminació de la discriminació de la dona en l'esfera laboral. A pesar l'ambiciós de l'articulat d'aquesta Llei, s'ha quedat en una declaració d'intencions que de moment no ha aconseguit implementar-se.
Les dones estan discriminades laboralment. És un fet i les dades ho corroboren. El centre d'estudis d'economia aplicada (FEDEA) va presentar a l'octubre de 2016 un estudi en el qual analitza la situació de les dones al mercat laboral. El resultat reflecteix que "malgrat que tenen més formació i nivell educatiu sofreixen discriminació en matèria d'ocupació, salaris i accés a posicions de lideratge".
Per això, SOM SINDICALISTES ens unim al cessament d'activitats el 8 de Març: tot el dia atur de cures i de consum, i de 12 a 12:30 atur en l'ocupació i estudis. Et convidem al fet que ho secundis, si no t'és possible usa una peça morada com a símbol del teu suport a les nostres demandes. Recorda sumar-te a les marxes per la Igualtat.
#8M #MujeresEnHuelga #SolidaridadEsNuestraArma
#ParoInternacionalDeMujeres
#WomensStrike

Barcelona, 6 de Març de 2017

03 marzo 2017

RECHAZO AGRESIONES PERSONAL SANITARIO EN UN CENTRO DE ATENCION PRIMARIA EN SABADELL

SOMOS SINDICALISTAS CATALUNYA rechaza  las agresiones al personal sanitario de los últimos días en el Vallès

Somos Sindicalistas Catalunya, denuncia las últimas agresiones a personal sanitario ocurridas en la comarca del Vallès Occidental, que han tenido lugar estas semanas. Así, el lunes de la semana pasada, una doctora fue agredida verbalmente mediante insultos y amenazas a la vez que sufrió un intento de agresión física por parte de un paciente conflictivo en urgencias del CAP de Badia del Vallès. Este martes otra doctora ha sido agredida físicamente mientras estaba en su consulta desempeñando su labor de atención sanitaria en el CAP del barrio de la Creu Alta.

José Miguel de la Torre, empleado sanitario y miembro del sindicato, lamenta que los hospitales públicos y centros de salud del Vallès y de toda Catalunya sigan sumando incidentes de este tipo. A nuestro juicio, la imagen pública del personal sanitario se ha desvalorizado ante la ciudadanía, como consecuencia de la proyección negativa del personal sanitario auspiciada para justificar los recortes de salarios a los empleados públicos. Se recortan salarios, se reduce el personal y las listas de espera aumentan. No se puede tratar a l@s eferm@s como clientes. Esta mala gestión aumenta la tensión en l@s pacientes, e incluso desembocan en agresiones al personal sanitario.

Exigimos al responsable de Recursos Humanos de la zona metropolitana norte, Joan Grau Corbatera, que responda según sus funciones a los Directores y Directoras de los centros de Salud, y no reprima al personal en su derecho de denuncia ante los recortes que dejan a la sanidad inoperativa, y a su personal desprotegido.

Pedimos a los responsables que desplieguen los protocolos de prevención y de gestión de las agresiones al personal sanitario, con el objetivo de acompañar al o la profesional agredida y poner a su disposición toda la asistencia sanitaria.

Exigimos que se tomen las medidas oportunas para que estos lamentables sucesos no se vuelvan a producir, incrementando la seguridad en estos centros así como en el resto de los centros de salud de Catalunya.

Se deben incorporar a la normativa que regula el funcionamiento de la sanidad pública, sanciones administrativas específicas para aquellas conductas de usuarios que perturben el orden de los hospitales o centros de salud, o falten al respeto al personal sanitario.

Es importante que las agresiones que se producen en los centros sanitarios se visualicen y denuncien, indicando que desde la administración sanitaria deberían exponerse públicamente los resultados de las sentencias relacionadas con estas agresiones, para que los usuarios sean conscientes de las consecuencias de este tipo de actitudes. Estamos hablando de delitos de atentado contra funcionario público, es decir contra la autoridad, según la reforma del Código Penal. A la vez se están dictando sentencias que responsabilizan a la administración sanitaria por no haber tomado medidas de prevención para evitar que estas situaciones se puedan producir. Somos exige que se aplique la Ley de Prevención de Riesgos Laborales.

Del mismo modo que se han editado trípticos informativos destinados a los profesionales de la sanidad, también es necesario editar uno dirigido al o la usuari@ en que se le informe de sus deberes, se le recuerde el respeto que merecen tod@s l@s trabajadores y trabajadoras que lo atienden y se le/la informe o se le faciliten medios pacíficos para reclamar en caso de no estar de acuerdo con una decisión o actuación de algún/a trabajador o trabajadora, como por ejemplo la presentación de reclamaciones o la posibilidad de hablar con algún/a responsable.
En cuanto a la actuación tras la agresión, la Administración tiene que proporcionar apoyo completo al trabajador o trabajadora, que tiene que consistir no solamente en asistencia sanitaria, sino, si hace falta, también asistencia psicológica y legal. Es capital, también, que haya un registro de las situaciones de violencia para que se puedan estudiar los datos que se desprenden y conocer las causas que facilitan que se produzcan estas situaciones indeseadas y así poder aplicar las medidas correctoras y preventivas en cada centro. Es importante que no solamente se registren los datos sino que se trabaje, con estos datos.
Manifestamos nuestro apoyo al personal sanitario que se ha visto implicado en las últimas agresiones y destacamos el valor profesional que demuestran l@s trabajadores/as ante estas situaciones críticas.